Aquest cap de setmana l'he dedicat al teatre. La companyia de teatre de La Cooperativa La Moral hem estrenat El miracle d'Anna Sullivan. La història d'una nena -Hellen Keller- cega, sorda i muda malcriada pels seus pares que aprèn a parlar gràcies a la perseverança i aparent duresa de la seva mestra -Anna Sullivan-. L'assaig general el vam dedicar a recollir fons per a l'Associació de les Mucopolisacaridosis i síndromes relacionats. La sorpresa més gran dels actors va ser quan ens vam adonar que aquell públic estava sentint l'obra com si l'haguessin escrita especialment per a cadascun d'ells, la majoria pares, mares, germans i tiets de nens que pateixen aquesta malaltia. Estàvem reflectint la seva realitat sense haver-ne estat conscients.
Els actors i les actrius quan pugem a l'escenari desitgem bojament transformar l'estat del públic, volem que surtin de platea diferents de com han entrat. Després de les hores i l'esforç dedicat, sembla que ho hem aconseguit. No hi ha art més gran que el de fer emocionar les persones.
1 comentari:
Va ser admirable sentir tot això que has dit.
Un petó, "Àngel"
"Capità Keller"
Publica un comentari a l'entrada